Molt propi d'aquestes dates a les escoles és treballar la tardor com a estació de l'any i la Castanyada com a festa tradicional on gastronomia, costums, festes es barrejen amb una mica de fred que no sabem quan arribarà del tot.
A l'escola ho treballem desde diferents vessants. Avui comencem pel poema de tardor que diu:
Els arbres es muden
de roig i de groc;
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure
les duu fins el port;
quan surtis de casa
trepija-les fort!!
Les mosques s'amaguen
l'hivern és a prop;
les flors espantades
es tanquen de cop.

A l'escola hem apres aquest poema de memoria i l'hem penjat al passadís decorat amb fulles fetes amb pintura i les mans dels nens
Preparem el text

després la pintura amb els colors de la tardor: vermell, verd, marró, groc i taronja

estampem amb les mans...


i tenim el mural per decorar el passadís
Aprender es ser un árbol en otoño que espera la primavera para nutrirse de hojas.

miquelturo
30 oct 2009 | 07:25
hola, ganàpies!
com veig que us agradan els contes autènticsss, aquí us en deixo uns quants.
no us els mengeu tots de cop, eh?
auvinga, siau...
*
miquel del turó.
.
i aquí va l'enllaç als contes:
http://miquelturo.lacoctelera.net/posts/search?what=conte&submit=...